Ada Xinxó o “Ada non stop”, energia i il·lusió dalt d’una bici
HISTÒRIES REALS
Publicat28 d’oct. 2025
/
Per
Ona Canales
“Vagis on vagis, sempre et trobaràs catalans”, m’assegura. I m’ho crec. Anar en bici li ha permès conèixer els seus millors amics i gent d’arreu; a casa i a fora, ben lluny. Fins i tot a Nova Zelanda. En una competició, va fer uns amics belgues, i al cap de tres anys se’ls va tornar a trobar, però en un altre país i en una altra cursa. Aquesta és la màgia de la bici, segons l’Ada Xinxó.
45 anys, el segell de Sabadell a la pell i una passió que involucra dues rodes i moltes ganes de fer cames. Xafardejant el seu compte d’Instagram, veig que es defineix amb una frase que diu que la vida contemplativa la deixa per un altre dia. Quan parlo amb ella, ratifico el que ja m’intuïa que volia dir: “que no paro quieta, no m’hi sé estar. Encara que estigui de vacances, he de fer una aventura o una altra.”
Fantàstic, penso, ens trobem davant d’un cas més de dinamisme extrem. A veure si n’aprenem.
L’Ada fa curses de BTT (o bicicleta de muntanya, que també ara ho volem tot amb sigles), tant de llarga distància com d’ultradistància, i també curses per etapes ençà i enllà. Això es tradueix, pels qui tot just ens estem introduint humilment en aquest submón, en curses de 70 a 120 kilòmetres en el cas de la llarga distància i de 500 a 1000 en el de la ultradistància. No cal parlar de les curses per etapes. Em desmaio.
El més curiós, per mi, resulta descobrir els orígens d’aquesta fal·lera. Perquè l’Ada no sempre s’hi ha dedicat. Era secretària de direcció d’una empresa i un dia va dir prou. Es va passar al camp de la bici, que a partir dels 30 anys va reconèixer com la seva passió, i va ocupar càrrecs en botigues de bicis, guies en bici i botigues d’esport en línia. Acabada o, si més no, controlada la pandèmia de la Covid-19, va tornar a ser guia en bici (tant de carretera com gravel), sobretot per a turistes delerosos per absorbir les belleses del paisatge al sud d’Europa.
Però per què, la bici? I encara més, per què amb 27 o 28 anys? “Volia canviar la mala vida que portava”, explica. “Treballar, sortir de festa els caps de setmana, fumar…”. Va establir l’objectiu de reformular els hàbits i va començar a córrer, però s’ofegava. Empatitzo, Ada. Més tard va provar la bici, i li va agradar. Aquella experiència es va convertir en una pràctica saludable que a més a més posseïa un gran component social i la duia a llocs on no havia estat mai. Per a acabar-ho d’adobar, un dia (i com qui no vol la cosa) es va impressionar després d’haver fet 80 kilòmetres sobre la bici. Llavors va veure-ho clar, i va començar a apuntar-se a curses.
Afegeix, aguantant-se el riure, que va passar d’anar-se’n a dormir a les 5h del matí a llevar-se a les 6h per sortir amb bici. Ben bé un gir de guió, Ada, ho reconec. “De petita era molt maldestra”, em confessa. Es veu que havia provat molts esports a tall d’extraescolar, però que no acabaven de fer-li el pes. Durant les vacances, però, els seus cosins i ella es movien en bici. Ja de gran, va tornar-la a provar i li va anar com anell al dit. També, en part, perquè la va conduir una estona enmig de la natura, que sempre va bé.
Abans de preguntar-li per Salssa (no, encara no ha provat cap pouch), intento indagar en el vincle que manté entre alimentació i esport. Em deixa parada quan, sense manies, comenta que “soc molt de menjar el que em ve de gust i intentar fer-ho equilibradament.” No s’hi trenca gaire el cap, cosa que, en realitat, no em sembla gens malament. Cadascú, lo seu!
Per acabar, recorro a una pregunta típica que de sobte em sembla misteriosa: podries estar bé, sense fer esport? “No. Necessito moure’m”, declara en un mix entre il·lusió, energia i vivacitat.
No m’estranya que l’anomenin “Ada non stop”.
Uneix-te a la comunitat de Salssa
Descobreix com els nostres pouches et portaran al següent nivell
