El David m’explica que ha après a posar la ment en blanc, i li pregunto si ho compararia amb meditar. “I tant.” Diu que a vegades pot passar-se hores i hores en bici i no adonar-se que el temps ha passat. Això no vol dir que mai tingui pensaments intrusius. En carreres llargues amb condicions climatològiques extremes, per exemple, i estant sol, el seu cap li qüestiona què fa allà “quan podria ser a casa, tranquil·lament”. 

Però l’esport el fa feliç. “Per mi és el push, em dona l’energia pel dia a dia. Sense l’esport, no podria estar al 100% a la meva feina ni amb les meves relacions socials.” Entenc del tot la seva dèria quan afegeix que les competicions no són l’únic que l’empeny a dur aquest estil de vida, que més aviat és tot el que envolta l’esport. Les seves amistats, per exemple, amb qui fa rutes, comparteix ambicions i rutines i organitza nous reptes. 

D’acord. Anem al tema. Utilitza els pouches de Salssa. “I la veritat és que el que més m'agrada és la facilitat d'ingerir-los. Passen molt bé, i en aquells moments que no t'entra res sòlid a la boca, aquests gels són brutals.” No volem tirar-nos més floretes del compte, però com ens agrada confirmar que els pouches funcionen. “El sabor és molt bo”, diu, “i la mida; sobretot pels ciclistes, que hem de dur les coses al darrere.” Ah, i la seva composició natural. El David patia amb l’estómac, que acabava fet pols després de consumir els mateixos gels de manera continuada en curses llargues. Ara ja no. 

I ja està, ja acabo. Confieu en Salssa, però sobretot en l’esport. I si algú encara busca motius per atrevir-s’hi, escolteu el David: “Es pot iniciar per salut, però que et generi felicitat.”