Passem al tema de l’alimentació i no té cap problema amb compartir que, quan feia atletisme, va desenvolupar una gran fixació per tenir una alimentació perfecta. “M’atreviria a autodiagnosticar-me una ortorèxia”, opina, “obsessió per menjar sa.” Això, sumat a altres problemes crònics a la panxa (“perquè m’entenguis, el meu plat preferit és l’arròs blanc i la truita a la francesa”), ha fet que sempre tingui complicacions a l’estómac. Per tant, confirma que “trobar una alimentació adequada al món de l'esport és bàsicament essencial.”

Ha provat tota mena de gels. “Els més cars, els més bons, els que tothom diu que entren tan bé… i no puc. Cap gel se'm posa bé, ni un. Els de Salssa són els únics que he trobat que s'adeqüen a les meves necessitats.” M’alegra escoltar-ho. Per què, però? La Maria ho té clar: “és la fruita natural i seca triturada amb la farina d’arròs.” Deixeu-me dir (no gaire alt per no pecar d’orgull) que em sembla que té una mica de raó.

Va, i acabem amb un consell. Després de demanar-li què li diria a una persona que es vulgui iniciar en l'esport i tingui alguna dificultat per dur-lo a terme, el que contesta m’arriba amb una intensitat que no esperava: “Prova-ho. Prova-ho. Mira com et sents, quines sensacions tens, i a partir d'aquí en parlem. El primer de tot és llençar-te a provar-ho. Que no s’ajorni, que no es deixi per més tard. Ja ho faré, ja ho provaré... No. Prova-ho.”

Doncs ja l’hem sentida.